Share

Ben trobats de bell nou, estimats trapencs, en aquest espai virtual tan llunyà i tan proper a la vegada.

Diumenge passat l’home del temps ens va fer una mala broma tot pronosticant una bona arruixada que va quedar en no-res. Ans al contrari, la Trapa ens va oferir un d’aquells diumenges assolellats d’hivern que ens conviden a arromangar-nos i a aferrar-nos a les eines de valent. Tal vegada per això, per aquesta finta del temps, molts de trapencs vos estimàreu més romandre a ca vostra, ben calentets devora la foganya i empardalats davant del televisor.

Poca gent diumenge a la Trapa. Res a veure amb aquell fervor i entusiasme de les acaballes de l’estiu, recent encara la coïssor del desastre i encesos els ànims dels mallorquins. Ai, trapencs! Que no ho sabeu que és ara, que la terra és flonja i fa bon remenar, que convé arreplegar mans i braços i cames, per tal de pegar una estirada i enllestir la feina ans no ens envesti la cremor de la primavera?

Dia de sol a la Trapa, com deia, i molt ben aprofitat. Per una vegada, deixàrem per més endavant la plantada de fusta morta i començàrem la sembra de llavor. El tancat haurà d’esperar. Diumenge passat envestírem a la fi la primera reforestació de l’any. Vora els penya-segats marins, baix l’esguard de l’immensa Dragonera, allà on, castigats per l’embat, no podem fer comptes de que hi arribin, dispersats per l’oratge, els minúsculs pinyons, n’hi sembràrem una bona grapada. Ara convé tenir paciència i confiar que la primavera ens depari una bona anyada carregada de saó.

 Però permeteu aquest cronista anònim que, una vegada més i a risc de fer-se pesat, vos faci retirar la mirada dels enyorats arbres per tal de fixar-vos en aquests éssers insignificants en aparença, diminuts esquits de verdor escampats arreu de la fèrtil terra cremada, trepitjats sense consol per homes bísties i màquines, batiats tots ells amb noms i llinatges que reconec desconèixer, per obra i gràcia del pare Linné i dels seus deixebles: les herbes, teixidores incansables, que ordeixen les seves arrels envoltant les pedres, returant el fang, tenyint de maragda el trespol socarrat que conforma la Serra estimada. Abans d’arrabassar-ne qualcuna per tal d’observar-ne la forma o ensumar-ne l’olor, pensau bé què seria de nosaltres sense elles, protectores de la terra que petjam, fàbriques incansables de l’aire que alenam. Deixau l’herba al seu lloc si no n’heu de fer un ús profitós. Així, respectant el sers més menuts garantirem la cura dels més grans.

Però tornem a La Trapa. Deixem-nos de cavil·lacions absurdes de cap de setmana. I tornem vol dir: anem-hi. La Trapa ens espera. Parau les botes i la roba ampla que hi ha feina per a tots. Ja ho sabeu i, si no ho sabíeu, ara vos-ho dic: diumenge, dia 2 de febrer a les 9:00,  a l’aparcament de Mediamarkt, a l’Ocimax o bé al bar es Molí de Sant Elm a les 10:0. Hi estau tots convidats.

Fins en tornar, trapencs.

Aquí hi pots veure les fotos de la jornada.

Share