Share

Ben trobats de bell nou, germans trapencs, a la clapa de verdor que cada quinze dies procuram dibuixar entre tots, uns posant la lletra, d’altres el llegir, dins aquesta embullada xarxa que ens apropa, tan lluny com ens trobam.

Gernació torna ser la paraula i sí, ja sé que ja l’he emprada, però no se me n’acud cap altra de més acurada. Cent trenta esquenes coratjoses se trobaren diumenge passat a la Trapa, disposades a vinclar-se tantes vegades com fos menester sobre la terra polsosa, per tal de tornar-la veure qualque dia verda com a la primeria.

A més d’aquells que, de tant que hi han pujat, ja se coneixen fins i tot el color del calcetins i  d’un grapat de joves de Sant Elm que havien fet nit a les cases, hi tenguérem, d’una banda, els escoltes del grup Jovent de sa Indioteria i, de l’altra, una segona tongada -una vuitantena aquest pic- de gent de Leroy Merlin. I ja sé, arribats a aquest punt, que qualque malpensat dirà que en faig propaganda gratuïta. I més que en pens fer, no només d’aquesta, sinó de qualsevol entitat que s’avenga a dar-nos una mà, que els duros van cars i cinc-cents garrots de fusta se diuen aviat però costa pena contar-los, molt més embetumar-los i més encara  posar-los a lloc, que ja fa mig any que els tenim i encara no els hem enllestit tots. Favor per favor. Do ut des, que dirien els antics -o quid pro quo, com s’estimen més dir els saxons-. Vull dir que ja ho sabeu: si en teniu enveja i voleu esser anomenats,  ara en donen, que no sols afluixant la butxaca podeu ajudar a la Trapa.

Però passem a les feines fetes. A més de enquitranar gairebé un centenar dels mentats pals, acabar d’oliar el llenyam del molí de sang i enllestir el perímetre del tancat, encetàrem dues noves tasques. La primera, dita i feta, bona feina de jardiner. No tan alts ni esponerosos com aquells que guarneixen les Cases Velles de Formentor -els més alts de Mallorca, si no vaig errat-, però no per això mancats de lluentor, la dotzena de garballons que vigila el portal de la casa havia de menester una bona exsecallada, ara que ve el temps de renovar la tanyada. Ben lleugers quedaren, alliberats de tanta fulla seca. Ara la saba ben segur trobarà el camí cap a la cimera, tot i que ja ho sabem que mai no faran ombra als pollencins, que aquí no hi plou tant com voldríem. Confiem emperò que, a diferència d’aquells, no se vegin mai amenaçats per l’eruga barrinadora. No. No rigueu, malpensats i malpensades, que talment li diuen a l’animaló i ben elegant que n’és la papallona, però molt de mal que li fa a l’única palmera europea. Tocarem fusta que, a la Trapa, en tenim per donar i regalar, si en voleu. L’haureu de traginar vosaltres, però.

I acabarem parlant de pedres. Si pensàveu tal vegada que, havent acabat d’adobar el marge que ens ha tengut enfeinats tantes setmanes, s’hauria acabat el tragí de reble i els cops de picasses, martells i picassons, anàveu ben servits. Encara no n’hem coronat un que ja en desxernim un altre, per més senyes, el que congria la segona font de mina i que, talment com l’entrada d’aquesta, romania de fa estona esbaldregat. Foren molts els qui, àvids de sentir-se fluir la sang per devers les temples, s’aferraren de valent als càvecs i les aixades, les senalles i cabassos, a les pedres i als perpals. Així, esbucant els uns, decantant els altres i traginant el demés, moveren terra, pols i còdols, tot triant les pedres d’acord amb la seva gruixa; parant l’escenari per a l’encisadora obra que ens depara la primavera.

Arribam així a la fi; vull dir a la fi d’aquest capítol d’aqueixa òpera eterna que és la història de la Trapa i dels trapencs i que, des del meu també etern seient, m’agrada compartir amb vosaltres  cada dues setmanes perquè en prengueu també una mica part. Si en voleu més ja ho sabeu: diumenge, 30 de març, a les 9:00, a l’aparcament de Mediamarkt, a l’Ocimax o, si no, al bar es Molí de Sant Elm a les 10:00.

Emperò no pens anar-me’n sens abans fer-vos notar que ja la tenim aquí. L’estepa blanca ja és florida i engalana la garriga amb sos pètals, arrugats com a bocins de paper de seda, entre rosa i violaci, escampats per tot arreu. Benvinguda siau de bell nou a ca vostra, missenyora!

Au idò! Fins en tornar, estimades i estimats, que ja serà un altre dia.

Pots veure les fotos de la jornada aquí.

Share