Share

Ben trobats de bell nou, estimats trapencs dins aquesta virtual bimbolla d’aire fresc de Tramuntana que cada dues setmanes feim servir per compartir les feines fetes, com feien un temps els padrins, envoltant una foganya.

No anau errats, no. Ara fa ja devers un mes que no ens trobàvem i no és que anàs curt d’escriguera; és que no en trobava mai l’hora, d’asseure’m a contar-vos coses.

Diumenge, dia trenta de març, la Natura digué als trapencs: avui deixau-me tota sola, que vaig sobrada de forces i tenc per mi que amb una estirada faré més feina jo que tots vosaltres plegats. I dit i fet, li comanà al seu missatge, el Cel, una bona barrumbada. Ben arribada i ben rebuda fou aquesta saó primaverenca per tots els qui medren a les terres de la Vall de Sant Josep. Herbes, arbres i matolls quedaren ben abeurats d’una aigua que haurà estat mel d’abella per fer-les tenyir de verd ses fulles i endinsar una mica, encara, més, ses arrels a dins la terra. Aigua d’abril, que per mil val cada gota, com ens ensenyaren a dir de petits. O no era ben bé així?

Altre  gall cantà diumenge dia tretze que va fer un bon sol. Una bona suada que pegàrem i molta feina que férem. Foren devers cinquanta, esquena amunt, esquena avall, els arreplegats aquest pic al voltant de les cases de la Trapa, entre els quals s’hi trobaven els amics de l’APIMA d’Esporles i dos regidors d’aquest poble tramuntà. I no fou de bades. Ben netes quedaren les marjades de Cala Sanutges de batzers, mates i carritxeres.

I com així? pot pensar qualcú, mentre d’una banda pregam i agraïm al Cel que plogui per veure créixer les plantes, de l’altra les arrabassam com si ens fessin nosa?  Ah, fillet! així i això és la Trapa. Un lloc on la Natura s’hi ve bé amb la mà de l’home i on aquesta no la fa malbé. Els antics guarniren de marjades les vessants de les muntanyes, baratant rost per planícia, terra erma per terròs, rapinyant cada pam de garriga per fer-lo esdevenir verger. Així, component amb cura les pedres una damunt l’altra, hi emmagatzemaren darrera la terra, dissenyant el paisatge que ara veuen els teus ulls. De no haver estat per les marjades i els margers, poca terra quedaria allà a dalt. L’aigua l’hauria arrossegada i la Mar l’hauria engolida. Tot seria un roquissar. Però la Natura, com que comanda, no demana permís mai per res i col·loca ara aquí una carritxera, ara allà  una argelaga i si no conream la terra, ben aviat se la fa seva. Nosaltres sí, emperò i com a bons fills, li demanàrem a Ella consentiment per desfer la seva feina i ella s’hi avengué, o així ho volguérem entendre, oferint-nos un bon i assolellat diumenge. Deixàrem ben arreglades un bon grapat de marjades i un forn, de calç que, de florit que estava, gairebé ni se’l veia; i descobrirem un cocó excavat a la roca viva que degueren fer servir per abeurar-hi els animals a l’antigor.

I fins aquí la feina feta que, tot i ser-ne una de sola, ben feixuga la trobaren els qui tengueren el privilegi de vinclar la ronyonada sobre el trispol de la Trapa. Diumenge que ve, més. Ja ho sabeu, a les 9:00, a l’aparcament de Mediamarkt, a l’Ocimax o, si no, al bar es Molí de Sant Elm a les 10:00.

Fins en tornar, estimats trapencs, que ja serà un altre dia.

Pots veure les fotos de la jornada aquí.

Share