Aquestes són les 12 fotografies que vaig fer a París l’hivern de 1987, de passada cap a les terres del…
Author Archive Rafel
A les acaballes dels anys 90, duia jo la curolla d’estudiar, contemplar i retratar les plantes autòctones de Mallorca. Un…
Una de les curolles que més m’engrescaren de jove va ser el bàsquet. Tot i haver estat mumpare jugador i…
Un dels insults mallorquins d’infant i de jovenot més divertits i descriptius que record és bàmbol. No el fèiem servir,…
La pitjor cosa per a un tetraplègic no és, com podria semblar, la immobilitat, beneït repòs. Hi ha coses pitjors.…
Foto de capçalera: Fragment de l’Atles Català del cartògraf mallorquí Cresques Abraham, s. XIV. Font: La Velleta Verda. Mediterrani. …
Aquest és, revisat i una mica millorat, el 3r dels 4 treballs presentats a l’assignatura Història I del grau d’Humanitats…
Si et vols anar ambientant abans d’endinsar-te en aquesta història, ho pots fer amb la llista de Spotify que he…
Aquest és el segon d’un conjunt de 4 treballs que vaig escriure i presentar durant el primer semestre del curs…
Traducció actualitzada de l’article publicat al Diario de Mallorca el 7 de gener de 2015. Ciutat de Mallorca, 2 de…
Com anar tirant quan no hi ha esperança? La resposta és ben simple. Basta acceptar que, per dolent que sigui l’avui i per més que desitgis no despertar pus mai més, el demà és inevitable i ningú et pot prometre que no serà pitjor. Clica sobre la imatge i continua llegint >>>
A aquests herois amb peus de plom, llastats per la ignomínia d’una societat escrupolosa que els tolera però que no els vol massa a prop, menyspreats per una administració que evita orejar-los més del que és políticament correcte, capaços de córrer sense vista, nedar sense cames, marcar d’oïda, colcar sense mans, driblar d’asseguts, de trobar-li sentit a la vida quan aquesta els ha donat l’esquena, se’ls nega la dignitat que s’atorga als campions. Clica sobre la imatge i continua llegint >>>
Haurem d’esperar els tetraplègics que els paraplègics caminin per poder rentar-nos les mans i oferir-li la dreta a un amic? Clica sobre la imatge i continua llegint >>>
Callat, una mica reservat i amb cara de somiar despert; En Susso era el company amable i tranquil amb qui feia bon conversar i devora qui feia bon estar.
Pel gener de 2013, en plena crisi, el programa de radio independent Carne Cruda, integrat actualment al diari digital www.eldiario.es,…
D’ençà que l’home occidental pren consciència de la seva condició animal, s’ha obsedit en establir quin és el tret substancial que el distingeix de la resta dels éssers del regne, per tal d’identificar la baula perduda;” dit d’una altra manera, ¿a quin moment històric un homínid va merèixer ser anomenat home per la seva futura nissaga?…
Avui fa 2 anys de la primera gran massacre a Gaza. 2 dies més tard, vaig llegir aquesta Carta d’un…
Hi ha coses que el cervell es nega a recordar. Què n’és de savi! Sap que val més no obrir aqueixa porta de la memòria; no deixar sortir els dimonis que amaga.
La cultura d’un poble es transmet en igual grau a les seves cuines que des dels seves aules, i s’assimila tant pel paladar com per l’oïda i la vista. La cuina fou el setè art molt abans que ho fos el cinema.
Amb això que em vaig témer d’una presència. Vaig alçar l’ull del visor i vaig voltar el cap a la dreta per veure la figura d’un home dins una gavardina gris davall d’un capell de feltre, dret a la coberta superior amb la vista perduda a l’horitzó.
