Disponible en: Spanish

Share

Publicat a Facebook el 28 de juliol de 2013

 

Avui és un dia molt trist

Els que me coneixeu sabeu que estim els animals. Tal vegada no coneixeu, però, l’amor que sent per les plantes. De fet, vaig estimar primer les plantes que els animals.

Deu fer ara devers catorze anys que jo era voluntari de Greenpeace i, com a tal, vaig participar en un projecte conjunt amb el GOB de reforestació a la Trapa. La meva tasca era la de coordinar els voluntaris de Greenpeace amb el voluntariat del GOB. Així vaig conèixer en Joan Juan, “l’amo de La Trapa” i el meu padrí de noces, i na Carme, la meva dona.

Vàrem fer tres grans tancats per protegir les plantes de les cabres, varem plantar i regar molts d’arbres i arbusts, els varem senyalitzar amb canyes que abans haviem tallat i pelat a s’Albufera i varem aprendre els seus noms en català, en castellà i en llatí. Però, sobretot, varem aprendre a estimar-los.

A més, vaig tenir el privilegi de pilotar durant tota una nit el vaixell que les va transportar des de Barcelona a Mallorca, el Zorba. Les plantes provenien d’un viver de planta autòctona mallorquina a Girona. Estava transportant un bosc sencer cap a Mallorca! I ara aquest bosc s’ha cremat junt amb molts altres boscs i amb molts d’animals, també.

Avui és un dia molt trist i he volgut dedicar-lo a tenir un pensament per a tots els animals morts al foc d’Andratx i Estellencs. I per a totes les alzines, pins, ullastres, garrovers, arboceres, ginebrons, mates, llampúdols, aladerns, garballons, olivelles i demés sers anònims que ja no verdegen aquest bocí de la nostra serra.

Avui és un dia molt trist.

Share