Disponible en: Spanish
Un dels insults mallorquins d’infant i de jovenot més divertits i descriptius que record és bàmbol.
No el fèiem servir, emperò com diu l’ Alcover – Moll, com a curt d’enteniment. Jo crec que ho dèiem més aviat als maldestres, als despistats, als aturats, als qui returaven, als paupes, als empardalats… -dues grans paraules mallorquines, també aquestes-.
Però sobre tot, bàmbol era un insult que impepinablement era contestat amb un contundent bàmbol figa!, que mai he sabut ben bé què volia dir, però devia ser molt fort, perquè al destinatari li canviava el color de la cara i la cosa acabava amb un seguit d’insults alternats, com si allò fos un partit de tennis; meem qui la deia més grossa, deixava l’altre desarmat i era capaç de fer riure als amics, que escoltaven divertits.
Perdia qui no estava tan avesat a insultar i anava més curt de lèxic ofensiu. La cosa solia acabar més o manco així: “Idò tu… idò tu…” i aquí venia qualcun dels improperis que ja s’havien dit abans i les rialles dels oients. Amb un “això ja t’ho he dit jo!”, se donava per acabat el combat dialèctic i, o bé passaves a les mans, a les coces o a les batalles d’arena, si la disputa era a la platja, o bé acceptaves la derrota. També podies fer encara més el ridícul intentant allargar-la, returant i balbucejant insults ja dits abans… fent el bàmbol.
En aquest cas, acabaves girant coa emprenyat, estufat i empegueït; i te n’anaves cap a cases plorant, com si t’haguessin ficat un pebre de cirereta dins el cul. Jo hi solia acabar, així, les poques vegades que record haver-me barallat; no n’anava gaire sobrat, no, de vocabulari de brega.
Aquests són, amb els seus derivats, els insults d’aquell temps més divertits que record, tot i que llavors semblaven molt ofensius.
- Annerot
- Bajoca
- Bàmbol, bàmbol figa
- Banyut
- Beneit, beneitot, beneitarro
- Betzol, betzolango
- Bleda
- Bord
- Borinot, borino co-cou (menges merda dins un ou)
- Bossot, bosses tristes
- Cap de fava, cap de fava amb orelles
- Coió, coionera, coiapes, coions llargs (sí; s’escriuen amb 2 eles, però amb i no fa tan groller)
- Curt, curt de gambals
- Figa flor
- Llepaculs
- Mamó
- Pardal, pardalango, pardalera, pardalot, pardal soleiat (aquest darrer m’encanta)
- Poma, pomarrí, pomarrot, pomot.
- Ravenet
- Tros d’ase
- Ubercoc (ja ho sé, que s’escriu albercoc, però no parlam de fruites, ara).
Que m’ha costat de molt traduir aquests insults al castellà i explicar-los! Pega-hi una ullada i ja em diràs si trobes que ho he fet bé. Me n’he estalviat els més grollers, però aquests els recordam tots i no hi ha per què anomenar-los ara. Sé cert que me n’he deixat més d’un, dels bons. Si te’n ve cap al cap, ja el pots escriure just su-aquí davall.
Salut! i que tenguis un bon dia.
5 comments
De tots els insults amb denominació d’origen, em quedo amb el “curt de gambals”, … perquè és clar, què són uns gambals?.
Doncs són les cadenes curtes amb les que fermaven un temps als presos pels peus …
Ajajajaj són insults però graciosos.
Que he rigut Rafel, m’has fet retornar a la infantesa. Me record de tot això que vos deieu els allots perque les nines eren mes fines. Jo tenía molts d’atlots aprop de casa I els sentía. A mes no tenien idea bona. Record que un día se entretenien a posar pólvores pica-pica a les nines que passa em pel carrer I a mi me va anar be perque tenia un veinat de la meva finca que els va dir ” A aquesta no que la conec I es molt bona Nina”. I una de les Paraules que ens record es “viciada de cocou”. I també que “ets de mel i sucre”. Ay Rafel que han passat d’anys!!! Pero be. Encara que no te digui moltes coses pens amb tu i t’envii una besada en pessics.
Una bona lletania! si que en tenim de paraules per fer emprenyar a un altra!, he rigut amb les traduccions al castellà es tot un altra cosa!
Jo en record una de quan era petita, que per mi era molt ofensiva i que tot sovint al pati de l’escola me l’havia d’escoltar :”tu ets de mel i sucre”, això volia dir, que com no eres gaire espavilada per correr, per tots els jocs un poc mes moguts, els jocs de pilota, llavors “no contaves”, o sigui, si jugavem a conions i t’agafaven….com que eres “de mel i sucre” contonuaves jugant!, Que jugavem a “mato” amb una pilota, te mataven…pero tu continuaves jugant, perque eres “de mel i sucre”….vaja! jo havia arribat a plorar per no ser “de mel i sucre”, pero continuava igual d’aturadeta i clar! me continuaven insultant, per mi era un senyor insult!!!! molt mes que si m’havuessin dit bamba, pardala, coiona….etc!!!
Una abraçada!!!!
Gràcies per la teva aportació, Antònia. És ver que a mi també m’ho deia mumare. Potser per això no ho recordava com a un insult, però sí que ho és, si t’ho diuen els amics.
Una aferrada ben forta! Que no ens diguin que som de mel i sucre.