Category Archive els Relats d’en Rafel Jaume

Temps per pensar

En Blai sempre es queixava de no tenir mai temps per pensar.

Li agradava molt, asseure’s a pensar. Pensar en coses que havia fet, que hauria de fer, que li agradaria fer; en coses que mai faria… Podia passar-s’hi hores, quan era fadrí i tenia poques feines, pensant i pensant. De vegades ho feia al sofà, però li agradava sobretot pensar d’assegut.

La Mèl·lera i el Puput

… De vegades, enlloc de sortir a la terrassa a veure passar guiris, m’estimava més seure al replà de darrera i fruir de l’alegra i molt més harmoniosa companyia d’un grapat de mèl·leres que piulaven de cap a cap d’any, però amb especial dedicació en primavera, entre el brancam del minso reducte de pins supervivents i d’una parella de puputs que venien a niar cada temporada dins una encletxa entre els maresos de la paret de veïnat. Així, quan el professor de llengua ens va comanar escriure un conte, aquells dos aucells tan diferents me serviren d’inspiració. Les meves conviccions ecologistes varen fer la resta.

Share
Share