Disponible en: Spanish

Share

Avui fa 2 anys de la primera gran massacre a Gaza. 2 dies més tard, vaig llegir aquesta Carta d’un metge noruec i la vaig publicar al meu Facebook.

De llavors ençà, hi ha hagut més bombardejos. Avui, Gaza és una ciutat esbucada, aïllada del món i oblidada per gairebé tothom, l’Estat Palestí, una utopia i el palestí, un poble condemnat a l’extermini o a la diàspora perquè un llibre escrit fa més de 2000 anys diu que un déu va prometre la seva terra a un altre poble.

He rellegit la carta i m’ha encès l’ànima com ho va fer fa 2 anys. L’he volguda copiar al meu Quadern en memòria d’un poble que agonitza entre runes.

Carta d’un Metge Noruec des de Gaza

Mads Gilbert, un metge noruec que ha treballat de manera intermitent durant 17 anys com a voluntari a l’hospital Shifa de Gaza, va escriure una carta en què demana al president estatunidenc, Barack Obama, passar una nit a la ciutat palestina devastada pels bombardejos d’Israel.

Mads Gilbert, un metge noruec a Gaza

“Senyor Obama: té vostè cor? Jo el convido: passi una nit, només una nit amb nosaltres a Shifa. Potser disfressat de netejador”,

va escriure Gilbert.

L’ofensiva israeliana sobre la franja de Gaza iniciada el 8 de juliol ha deixat més de 1.100 palestins morts i milers de ferits, a més, segons l’ONU, més de 200.000 persones han hagut de deixar casa seva.

Aquesta és la carta completa del doctor Gilbert:

Estimats amics i amigues:

La nit passada va ser extrema. La “invasió terrestre” de Gaza va resultar en desenes de furgons amb palestins i palestines amb tot tipus de ferides, mutilats, destrossats, dessagnant, tremolant; de totes les edats, tots civils, tots innocents.

Els herois a les ambulàncies i a tots els hospitals de Gaza estan treballant torns de 12 i 24 hores, grisos pel cansament i la càrrega inhumana de treball (sense haver rebut cap pagament a Shifa en els últims quatre mesos). Ells atenen, deriven, tracten d’entendre l’incomprensible caos de cossos, de mides, de membres, d’éssers humans que caminen, o no poden caminar, que respiren, que no poden respirar, que s’estan dessagnant, i que no es dessagnen. ¡ÉSSERS HUMANS! Avui, un cop més tractats com animals per “l’exèrcit més moral del món” (sic).

El meu respecte pels ferits és infinit, en la se seva sòbria determinació enmig del dolor, l’agonia i el xoc; la meva admiració pel personal i els voluntaris és infinita també; la meva proximitat al Sumud [perseverança] palestí em dóna forces, encara que per moments només vull cridar, abraçar fort algú, plorar, olorar la pell i el cabell càlid d’un nen cobert de sang, protegir-nos a nosaltres mateixos en una abraçada sense fi … però no ens podem permetre això, i ells tampoc.

Cares cendroses… Oh, no! No més càrregues de desenes de mutilats i sagnants … encara tenim llacs de sang en terra a la sala d’emergències, piles de benes xopades en sang per netejar … Oh, els netejadors … a tot arreu, traient ràpidament la sang i els teixits descartats , els cabells, la roba, les cànules … les restes de la mort … tot llevat del mig … per ser preparat novament, perquè tot es repeteixi. Més de 100 casos van arribar a Shifa en les últimes 24 hores. Ja prou per a un gran hospital ben entrenat i equipat amb tot el necessari, però aquí … gairebé no hi ha res: no hi ha electricitat, ni aigua, ni materials d’un sol ús, ni medicaments, ni taules d’operació, ni instruments, ni monitors … és com si tot hagués estat tret de museus d’hospitals del passat. Però aquests herois no es queixen. Posen mans a la feina, com guerrers, de front, immensament resolts.

I mentre els escric aquestes paraules, sol, en un llit, vesso llàgrimes, càlides però inútils llàgrimes de dolor i de pena, d’enuig i de por. Això no pot estar passant!

I llavors, just ara, l’orquestra de la màquina de guerra israeliana comença de nou la seva espantosa simfonia: salves d’artilleria des dels vaixells de la marina a la costa, els rugents F16, els drons emmalaltidors (els “zennanis” àrabs), els Hummers i els molestos Apaches. Tot, massa, fet i pagat pels Estats Units. Senyor Obama: té vostè cor?

Jo el convido: passi una nit, només una nit amb nosaltres a Shifa. Potser disfressat de netejador. Estic cent per cent convençut que canviaria la història. Ningú amb cor i, a més, amb poder, podria marxar d’una nit a Shifa sense la decisió de posar fi a la massacre del poble palestí.

Però els cruels i despietats han fet els seus càlculs i han planejat un altre atac sobre Gaza.

Els rius de sang seguiran corrent la propera nit. Puc sentir que han afinat els seus instruments de mort. Si us plau. Facin el que puguin. Això, AIXÒ no pot continuar.

Mads Gilbert. MD PhD

Potser aquest vídeo t’ajudi a comprendre els “sòlids arguments” que justifiquen l’ocupació de Palestina pel poble d’Israel: http://youtu.be/zriC4vOIpPU

Suma’t a la campanya d’Amnistia Internacional, firma i dóna-li difusió a les xarxes socials: http://ow.ly/zKmVR

Còpia i twiteja al secretari d’estat dels Estats Units d’Amèrica:

@JohnKerry La diplomàcia no és suficient. Deixi d’enviar armes a #Israel #StopTheArms over #Gaza

Estadísticas de la guerra de Gaza

Share