Drets Humans i Dret Animal

Disponible en: Spanish

Traducció revisada de l’article publicat al Diario de Mallorca el 22 de juny de 2014.

Ciutat de Mallorca, 16 de juny de 2014

Drets Humans i Dret Animal

La Declaració Universal dels Drets Humans, proclamada per l’ONU l’any 1948, diu al seu article tercer (versió espanyola*):

“Todo individuo tiene derecho a la vida, a la libertad y a la seguridad de su persona.” 

Ja que la R.A.E. defineix “individuo” com “cada ser organizado, sea animal o vegetal, respecto de la especie a que pertenece“, conclourem que a Espanya el gaudi d’aquestes tres quimeres es fa extensible a bèsties i plantes.

És ver que l’ONU no va dir “individuo“, en castellà, i es referia només a l’ésser humà, però no deixa de ser una sobirana estupidesa establir per decret una prebenda que, pel simple fet de tenir-la estam abocats a perdre. Que jo sàpiga, Dorian Gray només va existir a la ment d’Oscar Wilde i, encara que són molts els qui sospiren per l’eterna existència terrenal, ningú l’ha aconseguida fins avui. Se’ns permet estar vius mentre conservam la vida; transcorregut aquest inevitable període, queda extint el privilegi. Si el dret a viure només és per als vius, quina utilitat té? N’hi ha que diuen que preserva l’enllumenament dels no nascuts, però no dubten a convertir en un infern la vida dels maltractats per la genètica, negant-los en forma d’austeritat aliena qualsevol besllum de dignitat; se’ls obliga a néixer amb la condició de no molestar massa. Declar idò, pel que fa al dret a la vida, totalment inútil i inconvenient aquest article i, quant a la resta -llibertat i seguretat-, estrepitosament inoperant.

Més coherent és el tercer article de la Declaració universal dels drets de l’animal, presumptament proclamada l’any 1978 per una misteriosa Lliga Internacional (de la qual mai més se’n va sentir parlar) i suposadament aprovada per la UNESCO i l’ONU (encara que ni a Wikipedia saben quan ni on) que resa al punt b:

“Si és necessària la mort d’un animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generadora d’angoixa.”

Molts d’humans firmaríem merèixer tal franquícia.

Pot semblar que matar els nostres semblants, les bèsties, per devorar-les és un acte de canibalisme. En aquest cas, em declar animalista pecador. Respect el vegetarià, sempre que no incorri en els tres grans errors de qualsevol religió: fonamentalisme -això és així perquè ho dic jo-, sectarisme -estàs amb mi o contra mi- i proselitisme -convertim els infidels carnívors per viure tots en pau i harmonia; i si no volen, els condemnam i els declaram la guerra santa-. Menjant carn, llet i ous ecològics puc incidir al mercat, afavorint els ramaders responsables, castigant econòmicament els altres i millorant la qualitat de vida dels animals; deixar de consumir sense més és sortir-me del mercat i perdre la força que tenc com a consumidor; mirar cap a un altre banda amb la consciència tranquil·la d’estar lliure de pecat, com fan certes ordres monacals.

Però reprenent el tema, els nostres semblants, les bèsties, gaudeixen en canvi d’un privilegi que a nosaltres ens és negat: l’eutanàsia; el dret a la bona mort quan no és possible una bona vida, entenent com a tal la que es du en llibertat, amb dignitat i no comporta dolor perpetu. Els benintencionats legisladors varenn obviar l’any 1948 un fur tan elemental.

Reclam idò per a l’home aquest dret o el dret, almanco, a decidir.

*La versió en català de la Declaració diu: “Tota persona…” i això m’espenyava el joc de paraules,  ja que l’article original el vaig escriure en castellà.

Rafel Àngel Jaume
President Honorífic de de Baldea
(Plataforma Balear per a la Defensa dels Animals)