Disponible en: Spanish

Share

Estic plorant.

En Paco de Lucía ha partit i ho ha fet, com no ho podia fer d’altra forma, jugant, aquesta vegada amb els néts, com ho va fer sempre amb les cordes, les notes i amb els nostres sentiments.

Se n’ha anat de sobte, sense codes ni da capos, amb una cadència trencada que no li ha permès escriure el final d’aquesta gran obra que ha estat la seva vida.

Confés que feia ja molta estona no l’escoltava, però la sola idea de saber que, a qualque lloc, el seu art seguia alterant l’estructura molecular de l’atmosfera, em feia feliç.

Partiu en pau, Mestre. La vostra música no ho farà mai. No de la meva ànima.

Share