Disponible en: Spanish

Share

Una bona sessió nocturna de cinema anit passada

Els Llavis  d’ Angelina

Per començar, una altra genialitat d’aquell pistoler que era més xulo que un misto a l’Oest d’Almeria als anys 60, que va ser encara més xulo com a policia a Los Angeles als anys 70 i que ha acabat essent un dels més versàtils i solvents directors del cinema actual; capaç de fer-nos plorar a Els Ponts de Madison, vibrar veient un mundial de rugby amb en Nelson Mandela a Invictus  o compartir el patiment d’una boxejadora tetraplègica a Million Dollar Baby. Parl, ja ho saps, de Clint Eastwood i el film en qüestió és Changeling (2008), publicada en castellà com El Intercambio.

Magistralment ambientada als anys 30, relata la escarrufant història real succeïda a Los Angeles a partir de 1928, quan Christine Collins, una mare fadrina, descobreix que el seu fill Walter ha desaparegut. La història ens passeja per ambients de l’època tan angoixants com un manicomi per a dones o una destartalada granja solitària, escenari d’una vintena de macabres infanticidis.

La millor interpretació d’una sorprenent Angelina Jolie, recolzada pel sempre eficaç John Malkovich, que m’ha fet canviar l’opinió que tenia d’ella. Reconec haver estat a punt de no veure la pel·lícula per mor seu. Sembla que interpretant drames reals i baix la direcció de bons directors, és capaç de treure a la llum la seva millor versió i unes dots interpretatives a les que no ens té acostumats.

Nominada al premi a la millor actriu als Òscar, Globus d’Or, BAFTA i un bon grapat més de certàmens, el guanyà als Saturn, Satellite, Christopher i, curiosament als de l’Associació de crítics de cinema afroamericans. Tota una gesta.

Els Ulls d’ Audrey

I per arrodonir la vetlada de cinema, Coco avant Chanel (2009), –Coco, de la Rebeldía a la Leyenda de Chanel és el rebuscat títol en castellà; per què no es limiten a traduir?- una pel·lícula de producció francesa, dirigida per Anne Fontaine i interpretada per Audrey Tautou.

El film relata la història de Gabrielle ‘Coco’ Chanel des de la seva infància a l’orfenat fins el seu èxit com a dissenyadora de moda. També ambientat a la perfecció, guanyà el Premi César al millor vestuari. La pel·lícula fou nominada a 4 Premis BAFTA, 3 Premis del Cinema Europeu, 6 Premis César i a l’ Oscar al millor vestuari. Audrey Tatou fou nominada al premis BAFTA i César a la millor actriu. Una bona interpretació de l’actriu que ens enamorà a Amélie (2001) i que a mi personalment em va decebre a El Codi Da Vinci (2006), tot i que possiblement fos pel pèssim doblatge al castellà.

Aquí, dins el paper de Coco Chanel, els seus ulls em tornen captivar amb la mirada fonda de qui està disposada a menjar-se el món, tot i que -sempre hi ha d’haver un però- no sigui precisament fent feina, sinó més aviat, atracant-se a senyors adinerats i ben relacionats que li donaren l’estabilitat necessària per dedicar-se a dissenyar capells i vestits per a senyores d’alta alcúrnia i bossa plena. Decideix tu si és un bon exemple a seguir. Et deix aquí l’enllaç a una crítica de Juan Luis Caviaro, que m’ha fet canviar l’opinió sobre el personatge.

Una nit de bon cinema, cosa estranya a la televisió.

Share