Disponible en: Spanish
Deu fer devers 15 anys que no el veia, però el record ben bé. Vaig conèixer en Jesús Galán Benavides, Susso, al Col·legi Sant Agustí de Palma l’any 1977 en què férem plegats el primer curs de BUP. Aquell va ser un any de canvis: ens pujaven a les noves aules del 3r pis, entraven al·lotes al col·legi (dues a la nostra classe de gairebé quaranta alumnes) i dels dos grups, en què fins aleshores sempre ens havien tengut separats, en feien un. En Susso venia del grup A i jo del B; per això, fins a 1r de BUP no havíem tengut contacte i tan sols sabia d’ell que era germà de n’Ana, la nostra professora de literatura.
El record callat, una mica reservat i sempre amb cara de somiar despert. En Susso era d’aquests al·lots als qui tots volem tenir per amic. Sense ser un líder, era acceptat al selecte grup dels “rebels” de la classe, sense prendre mai part però de les bromes pesades que aquests solien fer , com per tot arreu, als empollons i als més febles; no record veure’l mai barallat ni abusant de ningú i crec que ens queia bé a tots. Sense ser el millor esportista, tots el volíem al nostre equip de futbol; sense ser el millor estudiant, tots el volíem al nostre grup de treball; sense ser dels més submisos, no era tampoc dels més gamberros ni solia donar massa creu als mestres. En Susso era el company amable i tranquil, amb qui feia bon conversar i devora qui feia bon estar, o així el record jo.
Ens ha deixat en Suso. El meu condol a na María Ángeles, a n’Ana i a tota la seva família. Ara descansa en pau i segur que, allà on és, seguirà donant pau i bona companyia als que tengui a prop.
Te deix abaix una foto on devora en Susso hi és justament en Pedro Servera, de qui he sabut fa poc que també ens va deixar. En Toni Borràs, en Tolo Homar, en Miguel Escanellas i en Toni Gelabert completen l’enyorat grup dels qui ja no hi són.
Un record per a tots ells i salut per als qui quedam.
Que els poguem recordar molts d’anys plegats.
12 comments
Compartí muy buenos momentos con Suso, y con Pedro Servera del que me he enterado por ti, Rafel, que también ha fallecido.
A Suso lo pudimos ver de nuevo, después de tantos años, en la primera cena de compañerismo que hicimos en Sa Farinera, igual que siempre, reservado, con una gestualidad extraña y como dice Cati, hablando desde su mundo, escuchando desde su mundo.
Por otro lado, en cuanto a Pedro, yo preguntaba cada vez que nos reuníamos, si alguien sabia de él. Trabaja en una gasolinera, me contestaban, esta en Menorca me dijeron…y ahora esto.
Podría contar muchas anécdotas que viví con ambos, pero simplemente no puedo.
¡Y tantas como podríamos contar, José Antonio! Aunque tal vez necesitaríamos a Jesús Están o a Germán Barrientos que lo harían mejor que nosotros. Contigo recuerdo también muchas, sobre todo una en el rellano de la entrada de mi casa, a las tantas de la madrugada, después de una cena de clase; pero esa mejor no la contaremos por aquí, si te parece.
Hace unos años me propuse organizar una cena para celebrar nosequé aniversario, pero los problemas del día a día me pudieron y desistí. Después llegó mi… putada y, hace dos (¿o ya son tres?) años, por fin, conseguisteis organizarla, pero yo no estaba ya para cenas. Me gustó mucho veros en las fotos, aunque reconozco que me costó reconocer a más de uno, y recuperar el contacto con algunos de vosotros, unos por Facebook, otros por mail y otros, inesperadamente, por este Cuaderno.
Como ya le he contado a Joan Monjo, hace varias semanas, Juan Cifre me propuso venir a visitarme y pensaba proponerle a Suso, con quien trabajaba, que se apuntara. Unos días más tarde, él mismo me daba la mala noticia. Hace dos semanas y pico me visitó, pero ya vino solo. Por unas semanas me quedé sin hablar una última vez con Suso.
Lo de Pedro, con quien además de clases compartí equipo de baloncesto en el Patronato, lo supe por Lucía, una auxiliar de la residencia que es familia de su hermano Miguel.
No sabes cómo agradezco poder compartir con vosotros nuestra tristeza y nuestros recuerdos.
Un abrazo, José Antonio.
Poca cosa has deixat de dir den Suso, per no dir que ho has dit tot. Vaig tenir sa sort de trobar-lo un grapat de vegades per ca sa mare (jo treballava just davall), i una cosa que em va sorprendre era lo poc que havia canviat, tan físic com de caràcter. Gràcies també per recordar-nos els altres companys que falten. No sabia que en Pedro Servera també hagués mort. Només me queda desitjar salut per a tots. Una forta abraçada
Com anam, Joan?
Vaig veure les fotos d’un sopar d’agustins de fa uns anys i és ver que en Suso era dels que més poc havien canviat.
Justament unes setmanes abans, en Joan Cifre, que feia feina amb ell, em va dir de venir a veure’m a la residència i que miraria de venir amb ell. Fa una setmana i busques, vengué en Joan, però en Suso ja no hi era. Te pots imaginar quin greu em va sebre no haver-lo pogut veure per un grapat de dies!
També per ell, vaig sebre lo d’en Toni Borràs. Lo d’en Pedro ho vaig sebre per na Llucia, una auxiliar de la residència que és família del seu germà.
Mentre els recordem, seguiran entre nosaltres i, com bé dius, salut pels que encara hi som!
Una aferrada, Joan.
Me sap greu Rafel, com pots suposar no el coneixia. Se per el què tu contes què ereu amics. Es Una pena perdre Una persona bona I estimada. Jo pens què el teu record I el dels vostres amics el mantendrá viu per sempre. Segur què descansa en pau. Una aferrada Ben forta
Gràcies, Xisca pel teu condol.
Puc bé dir-te que el mantendrem ben viu, mentre els qui l’hem conegut i estimat ho siguem.
Una aferrada.
Has fet un bon retrat.
En Suso era callat i reservat.Te mirava i no deia res. No sabies ben be si te avia escoltat o no.Pero la veritat es que als bons i mals moments sempre era aprop.Era un bon al.lot i un bon amic. I ha marxat sense fer renou.
Quines coses que te aquesta vida.
Descansi en pau.
Una aferrada a tots.
Talment era en Susso, Cati, i és ver: sembla que va voler partir sense fer renou ni molestar ningú, deixant, això sí, el mal tràngol als qui més el necessitaven i més l’enyoren i, als demés, la tristor i la nostàlgia d’aquells anys tan profitosos i dolços de la nostra jovenesa amb ell compartida.
Gràcies, Cati, per deixar el teu record per a en Susso al meu Quadern, que és també el de tots.
Una aferrada ben forta, estimada!
Per altra banda Rafel, jo pensava que tu eres del grup A. Tu no venies amb Don Antonio Puertas? Segur que vaig equivocat, la teva memòria és més fiable que la meva.
Una aferrada.
És curiós perquè ja m’ho ha dit també en Joan Cifre. Amem si em fareu dubtar a mi!
No. Jo, com a Jaume que som, anava darrera n’Homar i n’Horrach i davant en Jordi. Record però que un any vaig estar, no sé per quin temps ni per quin motiu, al vostre grup. Per això, supòs, record els noms i llinatges de qualcuns companys del grup A que llavors no arribaren a BUP. Potser per això em recordau també a mi com “un dels vostres”.
Una aferrada, Joan Miquel!
Efectivament, en Suso era d’aquelles persones que queien bé a tothom. Molt bona persona. Que poguem pregar per ell molts d’anys. I salut per tots.
Que així sigui!