Disponible en: Spanish

Share

Dit així se diu aviat però, si et faig el favor d’estalviar-te el càlcul -que el teu capet ja sé que no és el que era- i et dic que 3 dotzenes són 36 anys, per ventura t’escarrufaràs i me diràs que no eres nat, que te donaven de menjar a la boca o que duies calçons curts i rebies baticuls.

El diccionari Alcover – Moll limita el seu significat al de la forma peninsular esgarrifar, amb les accepcions que pots veure aquí baix.

 Esgarrifar

Tenc per mi que, almanco a Mallorca, feim servir també escarrufar per referirnos a la sensació desagradable que tenim quan menjam llimones, quan qualcú grata una pissarra amb les ungles o un plat amb les puntes d’una forqueta o quan veim escenes com aquesta de Luis Buñuel, sense que això tengui per què causar-nos cap tremolor compulsiu, vull dir, com a sinònim d’esmussar.

Esmussar

M’escarrufa pensar que se pogués perdre mai una paraula com aquesta. Com pots veure, segons els mestres Alcover i Moll, només la feim servir a Mallorca y Menorca. Si ets mallorquí o menorquí i tens record de que els teus pares, padrins, avis, concos la deien o la diuen encara, no deixis d’usar-la. Si saps d’un altre lloc on també l’emprin, fes un comentari i explica-ho.

Els meus nebots i jo
Els meus nebots i jo

L’altre dia vaig sentir que els meus nebots la deien. Estam salvats!, vaig pensar. No ens varem posar d’acord, però, en com l’hem de derivar. Una cosa que escarrufa és escarrufant?, escarrufadora?, escarrufosa?, escarruferenca?, escarrufívola? I el fet o acte d’escarrufar?, escarrufada?, escarrufor?, escarrufament?, escarrufança?, escarrufacció?, escarruf… s’accepten idees. Un pic vaig sentir dir que una llengua viva és aquella els parlants de la qual són capaços de derivar les seves pròpies paraules. T’animes?

Font de les definicions:

Diccionari català-valencià-balear

Antoni Maria AlcoverFrancesc de Borja Moll

Editorial  Moll

http://dcvb.iecat.net/default.asp

Share