Disponible en: Spanish
El diccionari Alcover – Moll limita el seu significat al de la forma peninsular esgarrifar, amb les accepcions que pots veure aquí baix.
Tenc per mi que, almanco a Mallorca, feim servir també escarrufar per referirnos a la sensació desagradable que tenim quan menjam llimones, quan qualcú grata una pissarra amb les ungles o un plat amb les puntes d’una forqueta o quan veim escenes com aquesta de Luis Buñuel, sense que això tengui per què causar-nos cap tremolor compulsiu, vull dir, com a sinònim d’esmussar.
M’escarrufa pensar que se pogués perdre mai una paraula com aquesta. Com pots veure, segons els mestres Alcover i Moll, només la feim servir a Mallorca y Menorca. Si ets mallorquí o menorquí i tens record de que els teus pares, padrins, avis, concos la deien o la diuen encara, no deixis d’usar-la. Si saps d’un altre lloc on també l’emprin, fes un comentari i explica-ho.
- Els meus nebots i jo
L’altre dia vaig sentir que els meus nebots la deien. Estam salvats!, vaig pensar. No ens varem posar d’acord, però, en com l’hem de derivar. Una cosa que escarrufa és escarrufant?, escarrufadora?, escarrufosa?, escarruferenca?, escarrufívola? I el fet o acte d’escarrufar?, escarrufada?, escarrufor?, escarrufament?, escarrufança?, escarrufacció?, escarruf… s’accepten idees. Un pic vaig sentir dir que una llengua viva és aquella els parlants de la qual són capaços de derivar les seves pròpies paraules. T’animes?
Font de les definicions:
Diccionari català-valencià-balear
4 comments
Com que me estan agradant “les paraules de Rafel Jaume”, avui, (serà que estic generosa), te’n regal una, per si t’agrada per la col.leció : ” adesiara”, que vol dir, mes o menys : de tan en tan, de vegades….jo trobo que és una paraula que te música….i que me recorda frases, comentaris de quan era petita o molt mes jove que ara!, o sigui que, “m’escarrufa” pensar que “adesiara” la perdessim, aixì que anem “correnssos” a recuperar-la!!!!!
Qué guapissima la foto amb els teus nebots!!!
M’agrada també molt adesiara, tot i que no la faig servir mai. Miraré d’incloure-la al meu repertori de paraules en perill d’extinció i te la dedicaré.
La foto? Una de les millors que tenc, i en tenc moltes.
Una altra aferrada, Tonina.
Hola Rafael :
Como bien sabes soy castellano parlante, pero recuerdo que durante los muchos años que viví en Mallorca, la utilización de la palabra “escarrufar” se hacía para denominar la sensación de “dentera” o de algún ataque agudo y desagradable a cualquiera de los sentidos. La verdad es que su utilización era bastante común.
Espero que se siga utilizando, de otra manera, significará que soy más viejo de lo que pensaba…
¡Un fuerte abrazo amigo !
Tranquilo, Germán. De momento se sigue usando, si esto te hace sentir más joven. Me sorprende que recuerdes esta palabra después de tantos años sin vivir en Mallorca. Se ve que te escarrufabas a menudo.
Un abrazo, Germán.