Excuses de Malfener

Disponible en: Spanish

Sé que ho he de fer. Ja fa estona que hi pens. No m’ha fuit del cap. Vaig començar el meu Quadern gairebé just per a això; per deixar constància del pitjor de tots els meus viatges. Però em costa. Hi ha coses que el cervell es nega a recordar. Què n’és de savi! Sap que val més no obrir aqueixa porta de la memòria; no deixar sortir els dimonis que amaga. Però sé que tanmateix, tard o d’hora m’hi hauré de posar.

Ja fa devers 4 mesos i mig que vaig començar el relat d’aquest mal viatge amb “Darrers Dies a l’Edèn“. L’èxit d’aquella primera entrega em va sorprendre. Vaig retrobar molts d’amics i companys de Cala Gamba, Sant Agustí, la Banca March, el Zorba, la Trapa… dels que feia anys que no en sabia res i vaig rebre molts de comentaris, també de persones que no coneixia; però per altra banda, em va condicionar una mica: la segona entrega hauria de mantenir el nivell. Això ha estat l’excusa perfecte per perllongar el moment de reprendre la meva història.

Avui fa just 6 anys d’aquell maleït dia fatídic i no vull esperar més. M’he fet el propòsit d’obrir les comportes del cervell que empresonen els mals records. No sé si en seré capaç i, per això, ho he volgut deixar escrit al meu Quadern; perquè tu i tothom qui ho vulgui llegir en sigueu testimonis i per veure si així em veuré una mica forçat a fer-ho, ara que ja fa una mica més d’un més que vaig acabar el primer curs d’Història a la UOC i que vaig deixar el cervell en mode d’estalvi d’energia. No puc prometre res i no ho faré. Vull fer moltes de coses abans de començar el curs que ve. L’estiu té això: molts de projectes i poques ganes de dur-los endavant; i aquesta punyetera calor que… Ho veus?! ja m’estic embolicant amb excuses de malfener. Ara mateix m’hi pos! Bé… d’aquí a una estoneta.