Disponible en: Spanish

Share

Ens ha deixat un geni

George Martin se n’ha anat talment va viure: sense fer renou; gairebé a l’anonimat.

El seu nom no sortia als crèdits més que amb un imprecís “Productor”. Si George Martin s’hagués limitat a produir els Beatles, Yesterday no seria més que una balada trista de tantes, Penny Lane no ens transportaria a l’època de Bach i Haendel, For No One mai no ens hauria mostrat que un solo de trompa és possible dins una balada pop, com impossible hauria estat el quartet de violoncels d’Eleanor Rigby; mai no hauríem escoltat les gavines de Tomorrow Never Knows ni l’interior del Yellow Submarine ni l’orgasme orquestral que Lennon li va comanar per a A Day in the Life.

Ni el primer ni el cinquè; un més dels Beatles

Sense Martin, els Beatles no haurien estat els Beatles, tal i com els coneixem. Sense Martin els Beatles haurien estat només 4, com gairebé tothom creu que varen ser, i el seu univers molt més pobre. Si Lennon, McCartney, Harrison i Starr foren the Fabulous Four, Martin va ser George the Magnificent.

El “5è Beatle” -havia de morir perquè se’l condecoràs a la fi amb el títol que només ell hauria d’haver ostentat, però que mai no va reclamar- no només va produir tots els discs, llevat d’un, dels Beatles; va composar, interpretar, dirigir, enregistrar, mesclar, aconsellar, alliçonar... Podem escoltar-lo acaronant un piano disfressat de clavicèmbal a In my Life, pressentir-lo dins l’amalgama de sons invertits de Tomorrow Never Knows, visualitzar-lo davant la taula de mescles muntant la suite de la segona cara d’Abbey Road, quan els Beatles ja eren només un somni del passat. Va ser el darrer en pujar-se al tren, però el darrer en abandonar el vaixell. Ni el primer ni el cinquè; un més dels Beatles.

Ens ha deixat un geni; perquè geni és aquell qui fa coses genials. Se n’ha anat talment va viure: sense fer renou. Sir George Henry Martin ha mort. Els cors celestials estan de sort.

Share