Disponible en: Spanish
Ens ha deixat un geni
George Martin se n’ha anat talment va viure: sense fer renou; gairebé a l’anonimat.
El seu nom no sortia als crèdits més que amb un imprecís “Productor”. Si George Martin s’hagués limitat a produir els Beatles, Yesterday no seria més que una balada trista de tantes, Penny Lane no ens transportaria a l’època de Bach i Haendel, For No One mai no ens hauria mostrat que un solo de trompa és possible dins una balada pop, com impossible hauria estat el quartet de violoncels d’Eleanor Rigby; mai no hauríem escoltat les gavines de Tomorrow Never Knows ni l’interior del Yellow Submarine ni l’orgasme orquestral que Lennon li va comanar per a A Day in the Life.
Ni el primer ni el cinquè; un més dels Beatles
Sense Martin, els Beatles no haurien estat els Beatles, tal i com els coneixem. Sense Martin els Beatles haurien estat només 4, com gairebé tothom creu que varen ser, i el seu univers molt més pobre. Si Lennon, McCartney, Harrison i Starr foren the Fabulous Four, Martin va ser George the Magnificent.
El “5è Beatle” -havia de morir perquè se’l condecoràs a la fi amb el títol que només ell hauria d’haver ostentat, però que mai no va reclamar- no només va produir tots els discs, llevat d’un, dels Beatles; va composar, interpretar, dirigir, enregistrar, mesclar, aconsellar, alliçonar... Podem escoltar-lo acaronant un piano disfressat de clavicèmbal a In my Life, pressentir-lo dins l’amalgama de sons invertits de Tomorrow Never Knows, visualitzar-lo davant la taula de mescles muntant la suite de la segona cara d’Abbey Road, quan els Beatles ja eren només un somni del passat. Va ser el darrer en pujar-se al tren, però el darrer en abandonar el vaixell. Ni el primer ni el cinquè; un més dels Beatles.
Ens ha deixat un geni; perquè geni és aquell qui fa coses genials. Se n’ha anat talment va viure: sense fer renou. Sir George Henry Martin ha mort. Els cors celestials estan de sort.
2 comments
Hola Rafael :
Te voy a contar una anécdota . Tu fuiste el artífice de que los Beatles sea el grupo musical que más he seguido durante mi vida. Creo tener toda su obra así como alguna que otra “rareza”. Bueno, todo comenzó un día que fuimos a tu casa y tenías junto al equipo de música varios vinilos de los Beatles, ya que por lo visto tu padre era muy aficionado a este magistral grupo. Me dijiste que me colocara los cascos y me pusiste algo del album “With the Beatles”. Aún hoy recuerdo aquella sensación… y conservé durante muchísimo tiempo el cassette que me grabaste de dicho album.
De vez en cuando me descubro cantando Mr. Postman en versión “wachi wachi”… enfín, la magia de la música.
¡¡¡Buen domingo amigo !!!
Germán Barrientos
Hola, Germán.
No recordaba esa anécdota y me ha gustado que me la recordaras.
Sí recuerdo ese vinilo, aunque no era a mi padre a quien gustaban los Beatles, sino a mi hermano mayor Tomeu. El disco era una edición original inglesa que seguramente se habría dejado algún turista en el hostal de mi tío, donde lo encontramos nosotros. Es un gran disco que me trae muchos recuerdos de infancia y juventud. Me alegro de que a ti también.
Te dejo el enlace a With the Beatles. Que lo disfrutes. Un abrazo viejo amigo.
https://open.spotify.com/album/3nkEsxmIX0zRNXGAexaHAn