Disponible en: Spanish

Share

Si no penses llegir tot l’article, no deixis de veure el darrer vídeo ni de firmar la petició d’Israel Alvarez perquè es faci justícia amb els atletes paralímpics. 

Sabia, per experiència pròpia, que als tarats la vida ens surt més cara que a la resta dels mortals. Com a mostra i per no allargar-me massa parlant de mi, et diré que:

  • La pilota on recolz el mentó per conduir la cadira automàtica de rodes val 50 € més IVA. En pots trobar moltes de semblants que fan el mateix servei a qualsevol botiga de juguetes per a cans per menys d’1 €, i a més a més pots triar-ne el color.
  • El meu ratolí de boca amb el seu braç de subjecció a la taula costa 2.200 € més IVA. Què et va costar el teu?

Si ets paralímpic, però, no tan sols et surt més cara la broma; a més d’això, et retallen el “sou”.

Un atleta amb els dos peus al seu lloc només necessita comprar unes bones espardenyes per entrenar. Un de coix se les pot estalviar, però les pròtesis d’alta tecnologia no li entren per la Seguretat Social, sinó per la seguretat de que si no està ben farcit de duros o té un bon espònsor, s’haurà de conformar amb dues potes de fusta i veure els jocs des del sofà.

Valor económico de las medallas olímpicas y paralímpicas en España.
Font: www.correryfitness.com

A un baldat en cadira de rodes que arriba el primer li pengen una medalla d’or pel coll, però li paguen 30.000 €, que no és ni una tercera part d’allò que se’n du un campió amb ple ús del seu cos, 20.000 € menys que a un suplent que ha guanyat la seva sense jugar un sol minut i 1.000 € més que un reserva que li pengen la d’argent. Y això gràcies a que el president del Comitè Paralímpic Espanyol, Miguel Carballeda du anys reclamant la igualtat. Les medalles de veres es paguen a 94.000, 48.000 € i 30.000 €, ben igual que a Londres 2012, mentre que, fins a Rio 2016, l’or paralímpic cotitzava només a 9.000 €, l’argent a 5.000 i el bronze a 3.000 €.

A aquests herois amb peus de plom, llastats per la ignomínia d’una societat escrupolosa que els tolera però que no els vol massa a prop, menyspreats per una administració que evita orejar-los més del que és políticament correcte, capaços de córrer sense vistanedar sense cames, marcar d’oïda, colcar sense mans, driblar d’asseguts, de trobar-li sentit a la vida quan aquesta els ha donat l’esquena…

  • … se’ls nega la dignitat que s’atorga als campions;
  • … se’ls diu que el seu esforç no és ni un terç de valuós que el d’una persona condreta;
  • … se’ls organitza uns jocs paral·lels, perquè no molestin a l’Olimp amb les seves cadires de rodes, les seves pròtesis i els seus cans guia;
  • … se’ls amaga de la vista de la gent normal, relegant-los a un canal televisiu secundari* i resumint la seva epopeia en un grapat de vídeos de 2 minuts, no fos cosa la contemplació excessiva dels seus cossos deformes pogués molestar qualcú o fer-lo pensar més del compte;
    * Cerca Jocs Paralímpics TVE1 a Google i compta les entrades sobre paralímpics.
  • … se’ls suspèn un penjoll d’or, argent o bronze del coll i un llast de plom als peus;
  • … se’ls fot una coça al cul i fins d’aquí a 4 anys.

Per què paralímpics?

El prefix “para-” significa “mès enllà de”, “contra ” o “al costat de”. Estan els esportistes amb diversitat funcional mès enllà o en contra de l’Olimpisme? Bé! Acceptam “para-” com “al costat de”!; però aleshores, per què se’ls aparta? Existeix un esperit paralímpic diferent de l’olímpic? Ho hauré demanar a qualque parapsicòleg.

Quatre atletes africans, Abdellatif Baka (Algèria), Tamiru Demisse (Etiòpia), Henry Kir, (Kenya) i el també algerià Fouad Bak, haurien deixat sense medalla, desplaçant-lo a la 5a posició, al campió olímpic nord-americà de 1.500 metres Mathew Centrowit. Pots veure aquí la carrera completa.

Els olímpics “de segona” espanyols varen aconseguir a Rio 2016 un total de 31 medalles enfront de les 17 dels nostres olímpics de ple dret.

La selecció masculina de bàsquet dels Estats Units va vèncer la sèrbia a la final per un contundent 96-66: 30 punts. A la final femenina, la selecció espanyola va aconseguir l’argent davant de les nord-americanes, que varen vèncer per 29 punts (USA: 101-Espanya: 72).

La selecció espanyola masculina de bàsquet en cadira de rodes també va ser argent a la final contra els Estats Units, amb un històric 52-68 -només 16 punts-, després de derrotar les seleccions de Canadà, Austràlia i Gran Bretanya, campiones olímpica, mundial i europea, respectivament. De les 3 finals, aquesta va ser de molt la més ajustada. No pagava la pena retransmetre el partit per la Primera?

No vull donar males idees però, si no hi ha uns Jocs Olímpics femenins -¡Zeus ens n’alliberi!-, per què uns Jocs Paralímpics al marge dels Olímpics? Si de 20 anys ençà, el vòlei platja és olímpic, tan estrany seria acceptar com a tal el voleibol assegut?

Diran que els… digues-nos invàlids, minusvàlids, discapacitats, dependents, tarats o l’eufemisme que vulguis… no venen, ergo no cotitzen com els déus olímpics; que no tenen públic; que no fan espectacle.

Públic?

juegos-paralimpicos-en-television
Mamà, no ho faran per la TV? Font: Facebook (Gràcies, Trini!)

El públic mira allò que el show business vol que vegi. Ningú necessitava el Gran Germà fins que una productora va decidir que havia de ser top trending i va invertir com no s’havia vist mai en publicitat. De no ser per les multinacionals petrolieres, els esports del motor seguirien sent minoritaris com en èpoques en què el ciutadà mig no es podia permetre més que un humil sis-cents i benzina normal. Si les fàbriques de pròtesis fossin filials de Repsol, els seus productes entrarien per la Seguretat Social i tendríem esports paralímpics a cada Telediario.

Les retransmissions dels Jocs Paralímpics de Rio 2016 a Teledeporte durant els darrers dies varen aconseguir cotes de fins a 1,68 milions de persones. ¿Quants de televidents despistats els haurien vist d’haver-se retransmès també per TVE1 i TVE2, com es va fer amb els Jocs Olímpics?

Espectacle?

Mira aquest vídeo i després defineix “espectacle“.

Firma i passa-ho!

Si jo fos un d’aquests esportistes olímpics ben plantats, dels de nom al medaller, somriure fàcil, signatura generosa i cos enlluernador, tornaria la meva medalla empegueït fins que es fes justícia.

Si trobes que no vaig massa errat,

  1. Signa la petició d’Israel Álvarez Castro a Change.org adreçada al:
    • Comitè Olímpic Espanyol
    • Comitè Paralímpic Espanyol
    • Consell Superior d’Esports
  2. Comparteix això a les teves xarxes socials, per si pogués arribar a qualcun dels nostres herois de cos sencer o qualcun dels nostres governants de cul empoltronat i butxaca plena. Sols ells tenen el poder de desfer aquesta malifeta.

Share