Disponible en: Spanish

Share

Traducció revisada de l’article publicat al Diario de Mallorca el 16 de maig de 2014.

Ciutat de Mallorca, 14 de maig de 2014

Intel•ligència Animal i Estupidesa Humana

Sembla demostrat que l’home no és l’únic animal intel·ligent però sí l’únic que li dóna importància al fet de ser-ho.

Encara n’hi ha, però, que s’aferren a aquest fenomen, la intel·ligència, per diferenciar-nos dels nostres semblants, les bèsties. La definició d’aquest vocable ha patit tants de canvis que encara avui és difícil saber en què consisteix. No sabem si tanta modificació es deu a la nostra incapacitat per definir o a la necessitat d’excloure’n qualque animal cada vegada que qualsevol insolent biòleg radical té la poca vergonya de descobrir en ell comportaments que s’ajusten a la definició vigent. Inventam l’intel·lecte, el definim i el circumscrivim a nosaltres mateixos per crear el nostre propi club privat. Qualcuns lexicògrafs solucionen el problema d’arrel amb un rotund: “Facultat o capacitat de l’home per a comprendre“, i ja està. Aquí no hi entra ni Déu.

Una altra cosa és l’estupidesa. La defineix el diccionari de la R.A.E. com Estupidez: torpeza y lentitud notable en comprender las cosas” i, en segona accepció, com no!, “dicho o hecho propio de un estúpido; sent estúpido el seu corresponent adjectiu, és a dir: “Necio, torpe, falto de inteligencia, o bé “palabra o hecho que demuestra la estupidez de su autor, el que ens remet de nou al substantiu, en una d’aquestes estúpides definicions circulars a les que ens tenen acostumats qualcuns diccionaris.

Acceptem estúpid com mancat d’intel·ligència. Si feim cas als lingüistes més estrictes i limitam aquesta qualitat a l’ésser humà, estarem condemnant la resta dels éssers vius a l’estupidesa perpètua; sí, fins i tot a Déu. La intel·ligència suprema menyspreada per la més nècia de les seves criatures, diria Aristòtil. L’home crea a Déu i el despulla de la seva essència, corregiria Nietzsche. Com una atrocitat tan grossa no cap dins el cap del menys maldestre dels homes, podrem concloure que qualcú aquí s’ha equivocat definint.

Perquè, ¿com podem afirmar que un ca és estúpid quan és capaç d’entendre sense haver-lo estudiat el nostre complex llenguatge vocal, mentre nosaltres som incapaços d’entendre el seu senzill i universal idioma gestual? Els cans es comuniquen perfectament amb els seus congèneres estrangers i a nosaltres ens costa comprendre al veïnat. Idèfix en té prou amb quatre vinyetes per entendre’s amb el gran danès Kampfdolvarsa a La Grande Traversée, però Astèrix, el més astut dels gals, és incapaç de parlar amb els víkings, el que demostra, entre altres coses, que Goscinny tenia ca.

Qualcuns cetacis, estúpids per definició, poden emetre simultàniament dos missatges a distàncies i en direccions diferents. Els humans, intel·ligents en exclusiva, assolírem aquesta fita a finals del segle XX i no pels nostres mitjans sinó gràcies a la tecnologia; una tecnologia que, d’altra banda, ens converteix en l’únic animal capaç d’exterminar la seva espècie just prement un botó.

Propòs idò una nova definició d’estupidesa: “qualitat exclusiva de l’ésser humà, tot i que no inherent a ell, que consisteix en considerar-se superior als seus semblants -entengui’s: els altres animals- per creure tenir més intel·ligència“; on intel·ligència seria: “qualitat que sol atribuir-se l’home a si mateix per poder mirar els demés per damunt l’esquena“.

Rafel Àngel Jaume
President Honorífic de Baldea
(Plataforma Balear per a la Defensa dels Animals)

Share