Disponible en: Spanish English

Share
Benvingut a l’infern. Setembre de 2010.

La pitjor cosa que et pot passar en despertar no és trobar-te amb una discapacitat del 99%, baldat de coll per avall, tetraplègic i amb respiració assistida, podent moure amb prou feines la darrera falange del dit índex esquerre;

… ni ho és no poder parlar, perquè una màquina infernal t’infla i et buida els pulmons per un forat que t’han obert a la gargamella, al seu ritme, implacable, negant-te fins i tot el dret a sospirar;

… ni sentir a totes hores aquesta intensa rampa per tot el cos, com si fossis dins un congelador, connectat a 220 volts i un corrent d’oli bullint fluís pels teus ossos, mentre un eixam de vespes rabioses celebren un etern banquet amb el teu moll de l’os; aquest maleït dolor neuropàtic que no minva ni tan sols quan dorms, sumint-te en insuportables malsons on el teu cos és abduït per una estranya criatura elèctrica que viu al sostre de la sala on et mantenen amb vida;

.. ni haver-te de comunicar clucant els ulls, un pic per dir sí, dos per dir no, mentre el teu interlocutor t’assenyala les lletres de l’alfabet sobre un full de paper;

… ni tan sols provar de plorar i cridar amb totes les teves forces, tot sol, a les fosques i no escoltar, perquè ja no la tens, la teva veu; només les màquines que mantenen el teu cos amb vida.

La pitjor cosa que et pot passar en despertar és que et diguin que tot això serà així per sempre més.

Share