Disponible en: Spanish

Share

Després d’una molt bona nit de cinema al 4 TV, La Gran Estafa Americana, amb uns genials Christian Bale, Amy Adams, Bradley Cooper, Jennifer Lawrence i Jeremy Renner, Ull de FalcóEls Venjadors,

i Els Idus de Març, amb Ryan Gosling, George Clooney, qui a més a més dirigeix i adapta el guió i els sempre impecables Philip Seymour Hoffman i Paul Giamatti,

m’han aixecat com gairebé cada dia a les 5:30. Qualque dia explicaré perquè tan prest. M’han donat el meu cafè amb llet sense res pus (també ho hauré d’explicar, això) i a les 6:10 ja era davant la pantalla. Fins passades les 10:15 no m’han donat res sòlid (això m’ho haurien d’explicar ami; com fes bon estudiar panxa buida). Una visita a Wikipedia per veure els repartiments de les pelis d’anit passada, que avui és diumenge i una mica de cultura cinèfila no fa mal ningú. Revisar el correu, els diaris per damunt i a posar “colzos” s’ha dit, que ja era ben hora de estrenar-me amb la filosofia.

Aquesta setmana passada, potser hauria d’haver començat per aquí, m’he posat amb els idiomes, anglès, francès i alemany, escrivint als fòrums i comprovant amb els primers exercicis de francès, que el nivell pel que he decidit matricular-me, B1, no me ve massa gros. Increïblement me’n record de gairebé tot allò que vaig estudiar a 8è d’EGB. Vaig tenir un bon mestre, don Miquel Grimalt. Gràcies, don Miquel!

Ahir vaig envestir amb la primera lectura d’Història, Introducció epistemològica: història, diversitat i relativitat cultural. Sembla molt complicat però no ho és. Vol dir bàsicament que tradicionalment hem mirar la història des d’un punt de vista logicocientífic, és a dir, occidental i modern i, per entendre les cultures antigues i les actuals no occidentals, l’hem de combinar amb un discurs miticoreligiós, ja que aquestes civilitzacions no veuen les coses des d’un prisma racional com nosaltres sinó des d’una visió condicionada per les seves creences, un enfocament tan vàlid com el nostre. “Des d’aquest punt de vista -diu l’historiador romanès Mircea Eliade– l’estudi comparat de les religions està cridat a tenir un paper cultural de la més gran importància en un futur immediat. […] perquè, com és sabut, les cultures no europees […] es nodreixen […] d’un fons religiós molt ric“. Vaja, que l’estudi de la història pot i ha de ser una eina per entendre la diversitat cultural actual.

Avui tocava, com he dit, filosofia, o Pensament filosòfic i científic clàssic, com se diu ara. “Mite, logos, physis. Introducció al pensament presocràtic”: un repàs als primers pensadors grecs, des de l’explicació mitològica de la creació d’Hesíode, qui va recopilar les històries trameses oralment fins aleshores sobre Zeus, Hades, Posidó i companyia, fins a l’escola de Milet, amb el tal Tales al cap davant, qui va començar a posar una mica de seny dins els capets d’aquella genteta, dient extravagàncies com que l’aigua era l’origen de totes les coses, que la Terra era rodona o que l’any durava una mica més de 365 dies.

Fins que m’he cansat de donar-li canya al cervell i li he volgut donar un poc de gust. M’he ficat dins Liches.com i… però això ja serà una altra història.

Share