Disponible en: Spanish

Share

Versió ampliada de l’article homònim publicat al Diario de Mallorca el 18 de febrer de 2014. Pots llegir l’original aquí.

Ciutat de Mallorca, 11 de febrer de 2014.

Segurament aquest article arriba tard i ja l’has comprat o regalat per Reis. Segurament ja és a ca teva, perdut, espantat, desorientat pel renou, els crits i les corregudes dels nins. Possiblement enguany hagis regalat un ca , un moix o qualsevol altre animal. Si és així, hauries de llegir això: t’has equivocat.

La compra d’un animal de companyia és un mal negoci. No perquè no generi ingressos, que els genera i quantiosos. Vull dir: la compra d’un animal de companyia és un negoci dolent. Dolent perquè, a més de beneficis per a uns, produeix patiment, molt patiment, per a altres. Però començaré pel principi.

La compra d’un animal de companyia és un mal negoci, vull dir, un negoci dolent.

Quan veus un cadell de curta edat dins un mostrador hauries demanar-te d’on ha sortit? La resposta és òbvia però, què ha hagut de passar perquè hagi nascut? Et vendrà al cap una tendra història d’amor, una càlida nit de lluna plena, ca coneix cussa … Massa Disney dins els nostres cervells. La realitat és una altra. La Dama i el Rodamón és només un conte. El negoci dels animals de companyia és una gran màquina de fer doblers i, com a tal, d’explotació. Les cusses reproductores són obligades a criar a un ritme frenètic, perquè siguin fecundades evitant el festeig; reduint temps i costos de producció.

Obligades a parir, se’ls nega el dret a ser mares. Les seves cries seran llançades al mercat amb prou feines als dos mesos d’edat i una altra al canil, sense passejos ni carícies, fins que els seus cossos permetin una altra munta. Un dia, retirades del procés de producció, senils prematures, arrossegant les seves dilatades mamelles infestades de tumors. Malaltes, esgotades, ermes, seran oblidades dins una gàbia o sacrificades per evitar despeses innecessàries.

Rentats, pentinats i convertits en adorables peluixos de mostrador. Mers objectes de consum. Perfectes regals de Reis.

Els cadells seran acaramullats i distribuïts en pèssimes condicions als seus punts de venda, on seran rentats, pentinats i convertits en adorables peluixos de mostrador. Mers objectes de consum. Perfectes regals de Reis. Tot i que tal vegada el teu, precisament el teu, provengui de qualque “bon criador” que només cerca la preservació d’una raça innecessària, fruit del capritx de l’home, que passeja cada dia a tots els seus cans, campions de mil i un concursos, fills i néts de campions, …collonades! Llevat que hagis vist amb els teus propis ulls la mare del teu cadell, pots sospitar que el seu pedigrí sigui un dels milers que cada any es falsifiquen a Espanya. Si aplegàssim tots els “fills de campions” veuríem que no hi ha prou concursos per a tants de guardons.

Que l’has adoptat? Bravo, gràcies i enhorabona! Però, per què per Nadal? És la pitjor època perquè un cadell arribi a casa. En poc temps ha perdut mare i germans, ha viatjat, ha estat exposat al públic, manipulat, abandonat i confinat en una canera … a l’edat de 2 mesos. El que necessita és un període de calma per reduir l’estrès acumulat; no una festa rere altra, visites renoueres, crits, … No per Nadal. Mai com a regal de Reis. No és just. L’arribada d’un ca a casa ha de ser per a un infant l’esdeveniment de l’any. Sempre ha de recordar aquest dia com el dia en què va conèixer el seu millor amic, i no serà així si li obligam a competir amb una consola de jocs o una bicicleta.

El comprares. No vares pensar que, en fer-ho, generaves un augment de la demanda i una altra cussa a parir. Perquè ni aqueixa vitrina ni aquella gàbia poden romandre buides. Un animal a una botiga és un article amb codi de barres que ha de ser reposat quan s’esgoten les existències.

Les caneres son plenes de regals de Reis no demanats per escrit i sense manual d’instruccions.

I què passa amb els excedents? Els no elegits. Saldos de rebaixes. Outlets fora de temporada, massa vells per ser anomenats cadells; massa joves perquè els arribi la seva data de caducitat. Seran retornats a la fàbrica? Enviats a una planta de reciclatge? Les caneres son plenes de regals de Reis no demanats per escrit i sense manual d’instruccions.

A qualque canera, un excedent de producció, qualque regal de Reis no demanat per carta i sense manual d’instruccions està esperant la darrera oportunitat, abans que expiri la seva data de caducitat en forma d’injecció letal

Segurament aquest article arriba tard i ja has comprat un cadell. Si és així, encara pots posar-hi remei. Hi ha tres coses que pots fer.

  1. Educa’l. Però desconfia de qui et parli de dominància, cans alfa o liderar la manada. Cerca qui et parli d’educar-te a tu, de trobar el seu lloc a la família, d’aprendre el seu idioma, i, sobretot, de respecte.
  2. No afegeixis més carn de canera al mercat. No és cert que les femelles necessitin ser mares. Per a què? Per llevar-les els fills als dos mesos? Quina classe de maternitat és aquesta? No necessiten del sexe. Esterilitzant-les prevens l’aparició de tumors.
  3. Finalment i perquè aquesta història acabi bé. No és bo que el ca estigui tot sol. A qualque canera, un excedent de producció, qualque regal de Reis no demanat per carta i sense manual d’instruccions està esperant la darrera oportunitat, abans que expiri la seva data de caducitat en forma d’injecció letal. Dit d’una altra manera, ves a pel segon. Però aquesta vegada, no el compris. Adopta’l.

 

Rafel Àngel Jaume
President honorífic  de Baldea
(Plataforma Balear para la Defensa de los Animales)

Share