Disponible en: Spanish

Share

Publicat al Diari de Mallorca de 15 de març de 2014

 

Ciutat de Mallorca, 11 de març de 2014

Desembre de 1975. Als seus 10 anys, Andrew observa els peixos de colors d’un aquari a la consulta del seu dentista a Rockport, Massachusetts. Assumeix que el seu lloc és l’oceà i que estan desitjant tornar a ell.

Gener de 2005. Botigues d’animals de tot el món reben una carta que diu: “Benvolguts clients, a causa del tsunami que el passat 26 de desembre va assolar les costes de l’Oceà Índic i fins que es normalitzi l’activitat pesquera a la zona, ens veim obligats a interrompre el subministrament de peixos d’aquari“. Allò que per a l’home és un desastre sense precedents per al fràgil ecosistema de l’escull coral·lí suposa una efímera treva.

Allò que per a l’home és un desastre sense precedents per al fràgil ecosistema de l’escull coral·lí suposa una efímera treva.

El tràfic d’animals salvatges és, juntament amb armes i drogues, el comerç que més doblers mou al Món. Es calcula que a l’any es venen 20 milions de peixos tropicals, 5 milions de rèptils, 4 milions d’aus i 50 mil primats (UNEP 1996. WWF 1996). El peix és el tercer animal de “companyia” més preuat -si acceptam com a tal qualcú que dóna companyia però no en rep-, només superat per moixos i cans. Aquesta popularitat es deu al seu baix cost i a l’efecte terapèutic que produeix la seva contemplació. El 95% dels peixos d’aquari són capturats en estat salvatge.

El 95% dels peixos d’aquari són capturats en estat salvatge.

L’any 2003, milions d’espectadors varen veure, però no varen entendre, Buscant en Nemo que, lluny de difondre el missatge que pretenia, disparà les vendes mundials del peix pallasso, convertint-ho en el tercer peix d’aquari més sol·licitat. Aquest pomacèntrid viu en simbiosi amb les anemones verinoses dels esculls coral·lins dels oceans Índic i Pacífic a les quals facilita aliment i neteja amb el seu aleteig, evitant-les infeccions bacterianes. Aquestes, a canvi, li ofereixen protecció, dificultant la seva captura. (Vídeo de National Geographic)

La pesca massiva del peix pallasso ha suposat la desertització de vastes àrees de fons coral·lins. Els pescadors utilitzen cianur per a atordir-los i obligar-los a abandonar el seu refugi per a després reanimar-los en aigües netes. La resta de la fauna afectada pel verí senzillament no desperta. Més de 10 peixos d’altres espècies moren per cada peix pallasso capturat i només 1 de cada 10 arriba amb vida a la seva destinació. Dels exemplars morts per la ineptitud dels seus compradors no hi ha estadístiques. Suposant un percentatge similar, podem deduir que per cada peix pallasso que adorna la peixera d’un “amant” dels animals s’ha massacrat un miler de congèneres. Si la vida mitjana d’aquest íctid és de 5 anys podem calcular la freqüència del genocidi. Un preu molt alt per a una teràpia anti-estrès. Relaxar-se contemplant els supervivents de l’holocaust està de moda.

Relaxar-se contemplant els supervivents de l’holocaust està de moda.

Andrew Stanton va idear Buscant en Nemo en honor als peixos del seu dentista. Molts d’espectadors varenn mancar del coeficient intel·lectual suficient per a comprendre que en Nemo no va ser precisament salvat per l’intrèpid bussejador. Si ets un d’ells probablement no hauràs arribat al final d’aquest article o no ho hauràs entès. Et justificaràs argüint que els teus peixos, casualment els teus, són part d’aqueix 5% criat en captivitat, com si l’estirp justificàs l’esclau. A quin segle vius? Només intenta passar per la vida sense convertir la dels altres èssers en un infern o, dit d’una altra manera, mira per on trepitges.

 

Share