Disponible en: Spanish

Share

Traducció ampliada de l’article homònim publicat al Diari de Mallorca el 24 d’abril de 2014.


Ciutat de Mallorca, 14 d’abril de 2014

Va dir Arthur Schopenhauer:

“Tota veritat passa per tres etapes. Primer la ridiculitzen. Segon, genera una violenta oposició. Tercer, resulta acceptada com si fos quelcom evident”.

Desembre de 1960. Neix a Paris el “Club dels Països Rics”, l’OCDE, impulsora i gran defensora del lliure comerç internacional com a creador de riquesa i benestar. La idea és produir a països amb mà d’obra barata coses que, transportades a baix cost i sense aranzels, milloraran la qualitat de vida dels països membres.

Entre 1950 i 2006 el volum del tràfic mundial de mercaderies es va multiplicar per 27 mentre que el PIB només ho va fer per 8. La participació del comerç internacional al PIB mundial va passar de 5,5% a 20,5%, segons l’Organització Mundial del Comerç.

“Els grans vaixells, el veritable sistema circulatori de l’economia global, transporten més del 90% de la mercaderia mundial per volum. La quantitat de tones de càrrega transportada pels bucs s’ha triplicat des de 1970. Així i tot, el combustible que els alimenta és barat, brut i produeix fuites especialment nocives.

Els vaixells emeten més diòxid sulfúric, un químic negrós i contaminant vinculat a la pluja àcida, que tots els automòbils, autobusos i camions del Planeta sumats, segons un estudi del Consell Internacional sobre Transport Net. L’informe diu també que els bucs de càrrega van produir en 2005 al voltant del 27% de totes les emissions contaminants d’òxid de nitrogen. La indústria naviliera, al mateix temps, està travada en una disputa interna sobre com resoldre el problema de les emissions, sense poder elaborar estratègies senzilles per regular el trànsit per mar obert.” (The Wall Street Journal)
Font: Blogiarquia Artículos de política y otros temas.

L’escalfament global i, amb ell, el desglaç polar augmenten exponencialment en relació al comerç exterior en un grau que desconeixem, ja que cap llei regula el combustible usat a aigües internacionals ni les emissions de gasos dels vaixells de càrrega.

Desforestam els boscos, escalfam l’atmosfera, fonem els pols, elevam el nivell d’una Mar que, cada vegada més contaminada, engoleix les platges, deixant tortugues marines sense arenals on pondre; orangutans i ossos polars desnonats.

Europa, per no contaminar, fabrica bio dièsel amb oli de palma conreada allà on va ser la jungla de Borneo i transportada en vetusts i contaminants navilis que netegen impunement les seves sentines a l’Oceà. Desforestam els boscos, escalfam l’atmosfera, fonem els pols, elevam el nivell d’una Mar que, cada vegada més contaminada, engoleix les platges, deixant tortugues marines sense arenals on pondre; orangutans i óssos polars desnonats.

Per no molestar les vaques, bevem llet de soia, un llegum farratger asiàtic convertit ara en menjua exquisida per a europeus i conreada allà on fa uns dies era la selva amazònica, llar de guacamais i tucans. Ens venen panga del contaminat  i llunyà riu Mekong més barat que el nostre mediterrani i gustós rap mentre Japó degusta la nostra tonyina. Tanzània exporta a la Unió Europea 500 tones diàries de perca del Nil que, introduïda als anys 60 al llac Victoria, ha reduït a un 1% la població dels varis centenars d’espècies autòctones que enriquien altre temps la segona major reserva d’aigua dolça del món.

Noliejam* contaminants bucs replets de coses que no necessitam mentre ens queixam de la calor i connectam l’aire condicionat, afegint més llenya al foc.

Trempam les nostres amanides amb una salsa negra que té gust de sal mentre Xina assaboreix el nostre preuat oli d’oliva. Donam als nostres cans pinsos envasats a la costa oest del Canadà mentre a Europa els elaboram amb carn de cabra criada a Austràlia o amb musclo verd de Nova Zelanda per vendre’ls als EE.UU d’Amèrica.

Noliejam* contaminants bucs replets de coses que no necessitam mentre ens queixam de la calor i connectam l’aire condicionat, afegint més llenya al foc. Agafam l’automòbil per anar al súper mentre enyoram la vella botigueta del cap de cantó, convertida ara en basar oriental… És la globalització elevada a la seva màxima potència: l’estupidesa.

Als anys vuitanta, Greenpeace va alertar al món sobre el canvi climàtic.

Va ser ridiculitzada, desmentida i acusada d’alarmista. Avui, d’acord amb Schopenhauer, aquest fenomen és una veritat més evident que un iceberg fonent-se a les càlides aigües de l’Àrtic. La bona notícia és que tenim la clau per decidir què i a qui volem comprar… però no. Seguirem conduint tot sols, passant fred a l’estiu i, pitjor encara, comprant lluny, esperant l’arribada d’un líder que ens digui quan i com hem de fer servir aquesta clau.

 * (cast: fletamos)

Rafel Àngel Jaume
President Honorífic de Baldea
(Plataforma Balear per a la Defensa dels Animals)

Share