Disponible en: Spanish

Share

Com que vaig entrullat amb els estudis i no tenc temps ni eima d’escriure gaire coses noves, he ficat mà al calaix dels esborranys i hi he trobat això que vaig escriure per devers febrer d’enguany, mentre enllestia el meu Quadern d’un Tarat. Aleshores no ho vaig donar per acabat i ho vaig deixar pendent esperant trobar-ne el moment. Com que aquest moment no ha arribat, te’l mostr talment el vaig deixar aleshores, sense polir, però més fresc que una tallada de síndria en un horabaixa d’agost.

Tot i ser un escrit d’aquest passat mes de febrer, has de situar el seu context entre 2010 i 2011, durant el primer any del meu viatge a l’infern d’això que en diuen tetraplègia.

 Ciutat de Mallorca, 17 de febrer de 2016

Sobreviure al marge de l’Edèn. Com es menja això? Com anar tirant quan no hi ha esperança? La resposta és ben simple. No han de ser tan valents com qualcú vol suposar. N’hi ha prou d’acceptar que, per dolent que sigui l’avui i per més que desitgis no despertar pus mai més, el demà és inevitable i ningú et pot prometre que no serà pitjor. Els teus ulls s’obriran per veure que ets encara a l’Infern. Els tancaràs i desitjaràs no haver de tornar-los obrir per permetre la teva ment viatjar al passat, on et pots permetre el luxe de canviar-ho tot al teu gust i prendre noves decisions emparades en l’experiència que t’han donat els anys.

Guanyaràs allà on vares perdre; avançaràs allà on vares caure; tastaràs les mels que rebutjares pensant que no eren per a tu; besaràs tots els teus amors impossibles i no et sentiràs culpable de viure una vida fictícia perquè la que t’ha tocat en sort és una merda i no recordes haver fet res per merèixer-la. I no tendràs por d’errar-te perquè sempre podràs tornar enrere i provar altres opcions. És l’avantatge de no tenir present; ningú et pot negar el dret a fabricar-te un passat al teu gust i a viure’l com si fos real; perquè, què és real i què és fals? Són falsos els somnis? El teu cervell és més poderós que no et penses i no hi ha res que no pugui imaginar.

Quan no tens present, pots donar-te el gust de tenir el passat que et plagui i perdre’t dins ell fins que qualcú et ve a pertorbar i no te’n queda d’altra que obrir els ulls per tornar a l’ara infernal.

Share