Unes horetes més tard, al moll, coneixíem el batle de Cabrera. Així en deien d’en Joan, el pagès. També deien d’ell que comandava més que el capità general. En Joan, la seva dona, na Maria, i les seves dues filles eren els únics residents civils de l’illa.
Cabrera és un obsequi per als ulls, pensava contemplant a vista de falcó el magnífic i acollidor port natural i els turons que l’envolten, des de la torre de la petita fortalesa que corona el penya-segat. Allà a baix, a la càlida claror d’aquell horabaixa de primavera, el Zorba…
Foto de capçalera: Fragment de l’Atles Català del cartògraf mallorquí Cresques Abraham, s. XIV. Font: La Velleta Verda. Mediterrani. …
Avui fa 2 anys de la primera gran massacre a Gaza. 2 dies més tard, vaig llegir aquesta Carta d’un…
carta de Desmond Tutu, arquebisbe emèrit de Ciutat del Cap, premi Nobel de la pau i peça fonamental per a la reconciliació entre negres i blancs a Sud-àfrica
