Tag Archive Mallorca

Presentació de Ca la Infància

Divendres dia 8 de novembre va tenir lloc al Club Nàutic Cala Gamba la presentació de Ca la Infància, el darrer llibre del meu amic Bernat Oliver. Vaig ser convidat per l’autor a dir-ne unes paraules i, després de la introducció den Toni Estades, també amic nostre i president del Club, més o manco vaig dir això:

Fematers de l’Arc del Cel

A simple vista, la brutor sembla sorgir de davall dels còdols arrodonits que conformen la platja, com efervescències emanades del subsol. Però sabem que no és així. La mare terra no ens fa aquesta casta de presents.
Vidres, metalls, plàstics, morques i demés immundícies són aquí per obra i gràcia de qui diu ser la criatura més intel·ligent del planeta…

El Zorba Vira en Rodó

El Zorba s’allunya de Formentor i com més s’allunya, amb més alegria l’acomboia el llevant.
—Rafel? Has d’anar a popa. Virem en rodó —una veu plàcida, gairebé un murmuri, amb accent de Girona sona darrera meu. És en Pep, el mariner silenciós, l’antítesi de n’Orestes. Igual d’esforçat i eficient, però callat, assossegat, sempre feinejant impassible, escoltant amatent, deliberant circumspecte amb el seu món interior o les tres coses a la vegada. Volt el cap i  veig tothom ja a la banyera. No em faig esperar…

Assegut al Bauprès, Cavalc sobre les Ones

Assegut al bauprès, cavalc sobre les ones. A la proa del Zorba no hi ha maldecaps ni telèfons ni clients descontents, ni calculadores ni caixes fortes, ni feixos de bitllets sollats de passar d’unes mans, no sempre netes, a altres i de pagar negocis de vegades tèrbols; no hi ha ordinadors ni claus secretes ni números de compte, ni saldos ni rebuts domiciliats que no hi ha manera de que vagin al compte que els pertoca; ni xecs ni pagarés ni canvis de divisa; aquí no hi ha caixes que no quadren ni rellotges que et diuen que avui tornaràs dinar a la mala hora. Aquí tan sols hi ha silenci, pau, vent, sol i saladina.

Un Nus Infame i un Arbre Sublim

Dos anys i busques abans, el Zorba salpava a primera hora del dematí d’es Caló, entre el Cap Ferrutx i Betlem, a l’extrem oriental de la badia d’Alcúdia, rumb al Cap de Formentor. La nit ens havia fet oblidar per unes hores la dramàtica mort dels dos dofins. Començava un nou dia. Berenar, xafarranxo, xerrada sobre alguna campanya de Greenpeace i a vigilar les ones per torns s’ha dit.

Share
Share