Disponible en: Spanish

Share

Font: Diccionari català-valencià-balear

Antoni Maria AlcoverFrancesc de Borja Moll
Editorial  Moll

http://dcvb.iecat.net/default.asp

No som tetraplègic; estic tetraplègic. La tetraplegia és un estat, una malaltia, un defecte; no una condició. Tampoc no som discapacitat ni invàlid ni minusl’hòstia. Diguem les coses pel seu nom. Tenc una tara i prou grossa, em sembla. Diguem idò que estic  tarat i prou.

M’agrada anomenar les coses i les persones pel seu nom. Si t’hi fixes, anam canviant els eufemismes a mesura que van agafant un caire pejoratiu: baldat, invàlid, subnormal, minusvàlid, discapacitat… són paraules que al seu moment s’usaven sense ànim d’ofendre ningú, ans al contrari, per mor d’evitar l’eufemisme anterior, caigut en desgràcia. Un exemple evident es “subnormal”; un tecnicisme que un temps es va triar per referir-se de manera educada als qui pateixen una deficiència psíquica i que vol dir senzillament “per davall d’allò que és normal” i que avui és un terme proscrit, malsonant i políticament incorrecte; ben igual passà amb “retrassat” i més tard amb “deficient mental”.

La dolentia dels imbècils acaba sempre desbaratant les bones intencions i superant la poca traça dels inventors d’eufemismes.

Ara ens diuen dependents (jo em pensava que aquests eren els qui despatxen a les botigues) o també “persones amb mobilitat reduïda”. Toca’t els nassos!!! Cada vegada em fan més complicat explicar com estic. Saps si ho haguessin d’escriure ells amb la boca… !

I la darrera incorporació a aquesta petita història del lèxic per a “tarats” -emprat aquí amb doble sentit i una mica de sarcasme- és “persona amb diversitat funcional”, una denominació que es podria aplicar perfectament a Rafel Nadal, que tant li és jugar amb la dreta com amb l’esquerra. Sembla que no saben com ho han de fer per tal d’amagar o edulcorar la realitat i jo no m’he d’amagar de res, no vaig d’edulcorants artificials i m’agrada dir les coses pel seu nom.

Així, me plantejava un parell d’opcions: baldat, tolit -que no l’havia sentida mai- immòbil, més poètica però poc explícita i la que a mi m’agrada més, tot i el sentit despectiu que ha pres amb el temps o tal vegada precisament per això: tarat: curta, senzilla, capicua, de 5 lletres com els meus 4 noms -Rafel Àngel Jaume Jaume, tarat- i precisa:

Tarat.- Defectuós; que té tara.

M’agrada aquesta paraula i me’n toc els dallons  d’allò que vulgui dir la gent quan la fa servir.

Share