Traficants de Persones no Humanes

Disponible en: Spanish

 Traducció actualitzada de l’article publicat al Diario de Mallorca el 7 de gener de 2015.

Ciutat de Mallorca, 2 de gener de 2015

Traficants de Persones no Humanes 

25 de desembre de 2016: Centenars d’immigrants sense papers entren legalment a Mallorca. Encara que de moment romanen confinats a dependències de seguretat, fonts consultades asseguren que, ben aviat, molts d’ells seran posats en llibertat i circularan al seu aire pel territori insular, sense cap identificació. Se sospita que el 6 de gener es pugui repetir aquesta anòmala situació en xifres molt superiors.

Aquesta notícia podria preocupar qualcú per alarmista i indignar d’altres per xenòfoba. Potser, si matisam que els intrusos no són africans desesperats sinó mascotes embolicades en paper de regal, la temperatura corporal del lector torni al seu nivell habitual.

Com cada any, el Pare Noel i els Reis arriben carregats de bitxos de totes les latituds. Aquests animalons fan gràcia com a regal de Nadal, però solen acabar abandonats. En els darrers anys, animals tan exòtics com la cotorra de Kramer o la tortuga de Florida s’han adaptat al nostre entorn, colonitzat pinars i albuferes i han desplaçat i depredat la nostra fauna autòctona. Uns pocs són capturats i acaben a les dependències del COFIB, com la femella de cocodril cubà que, abandonada dins un sac per qualque cap de fava a les portes del centre l’any 2003, va romandre sis anys reclosa dins una cel·la fins que, per ser d’una espècie de màxima protecció (de poc li havia servit quan va ser venuda), va ser repatriada el juliol de 2009.

Mallorca serà ben aviat el paradís terrenal: un enorme parc temàtic decorat per bèsties de tota casta. Els nostres avorrits puputs i mel·leres deixaran pas a la glamurosa cotorra argentina. Els nostres discrets ferrerets seran delicatessen per al selecte paladar de mapatxes i coatís, que amenitzaran amb les seves gracioses corregues les excursions per la Serra de Tramuntana. Intrèpids turistes vendran de mar enllà per explorar les nostres albuferes, amb l’esperança de fotografiar un caiman o una boa constrictor engolint-se qualcuna de les nostres aus endèmiques.

Bravetjam de parcs naturals i patrimonis mundials de la Unesco, però som incapaços de legislar per tal de protegir la poca fauna autòctona que ens queda. Mentre un inofensiu ca rater ha d’estar identificat amb microxip i per tenir un pitbull ens hem de treure carnet, qualsevol imbècil pot comprar-se un varà i amollar-lo a cal veïnat  perquè “ha crescut massa l’animalet, com per tenir-lo a ca seva”. Alçam tanques coronades d’afilades fulles per protegir-nos dels nostres congèneres del sud, però obrim de bat en bat les portes dels nostres fràgils ecosistemes a tota casta d’espècies, per no perjudicar les vendes d’un grapat de botiguers, traficants de persones no humanes.

La resposta del polític de torn és que hi ha lleis internacionals que protegeixen el comerç, contra les quals no hi podem fer res; però sí que podem redactar ordenances municipals que obliguin a aquests negrers del segle XXI a identificar els seus articles amb microxip, perquè els puguin ser retornats, amb sanció greu de regal, en cas d’abandonament; saps si n’aprendrien així d’escollir a qui venen la seva mercaderia! Tot i així, l’única i definitiva solució al problema serà l’abolició d’aquesta moderna tracta d’esclaus i que els afectats es dediquin a vendre peluixos.

Rafel Àngel Jaume
President Honorífic de de Baldea
(Plataforma Balear per a la Defensa dels Animals)